Renovació de la página web

S’ha fet esperar, però finalment ja la tenim aquí. La nova pàgina web del Matxacuca ja es troba disponible, amb un disseny modernitzat i preparada per a ser actualitzada amb facilitat.

Engega la temporada

BTT.- Un any més l’equip del Matxacua es prepara per iniciar la temporada. Aquest mateix cap de setmana tindrem l’inici de la temporada 2012 amb la 1a prova de l’Open BMW ques farà a Quart el diumenge 5, i on s’espera veure als primers Matxacuques. Menció especial per als últims quilòmetres de la volta llarga, que són part del circuit que s’ha anat fent els darrers anys a l’Open Tàctic de Fornells i que són una autèntica meravella de la BTT.

Carretera.- També s’inicia la temporada de carretera amb la 1a prova dels Socials que el diumenge es farà a Olot en un recorregut de 78km.

Teniu tota la informació d’aquestes curses als enllaços del blog. Tot i baixes temperatures, segur que no farà enrera als corredors aquest cap de setmana.

Concentració de tres mils

Un cop mes ens trobem en Marc, l’Esteve i jo, com de tant en tant, per no perdre el contacte i realitzar alguna que altre activitat junts. En aquesta ocasió em fan un cop de mà per restar tresmils de la meva llista i pujarem a la zona d’Estos (Perdiguero) i realitzar un parell de jornades del llibre d’en Capdevila.
M’agafo tres dies lliures, 30 de setembre, 1 i 2 d’octubre, en Marc i l’Esteve pugen amb un cotxe i jo amb la furgo, ells dos es queden als Pirineus fent activitat ja que tenen tota la setmana lliure, jo treballo dilluns.
Fem un cafe a Gurb i a partir d’aquí continuem junts la ruta fins la Vall de Benasc, on parem a fer la Ferrata del Castellaso, molt a prop de Benasc, bé es una antiga cantera, crec, on està instal•lada la ferrata i alguna via per escalar, ha estat entretinguda.

Arribem al pàrking de la vall d’Estós, deixem els cotxes i omplim les motxilles, son dos dies al refugi i hem de dur el material necessari per les activitats i alguna cosa de menjar i veure, sobretot l’orujo, que no falti. Un passeig d’un parell d’hores ens deixa a la porta del refugi, on deixem les coses i ens instal•lem, no hi ha gaire gent, així que estem tranquils, un cop sopats sortim a fora a contemplar el cel i fer uns xupitos a mes de decidir que fem. Ens decantem per la part esquerra del Port d’Oô, tot decidit i a dormir.
L’endemà al voltant de les set del matí sortim sense gaire presa i enfilem la Vall de Gias fins arribar al Ibon de Gias on girem a la dreta per accedir al Port d’Oô, un cop a dalt ens encordem per començar a pujar al Pic Jean Arlaud, una cara força llisa però amb no gaire dificultat, un cop al cim guardem les cordes, foto de rigor i endavant que queda molt encara, continuem i trepitgem seguits els cims de Gourgs Blancs, la Torre Armengaud i la Punta Lourde Rocheblave, on girem a l’esquerra per anar a buscar dos cims mes el Camboue i el Pic Saint Saud, Un flanqueig ens durà al Coll de Gias i des de aquí als tres pics de Clarabides i per finalitzar al de Gias, un total de 10 cims en una mateixa jornada, baixem fins l’Ibon de Gias on deixem material per l’endemà ja que hem de passar un altre cop per aquí i continuem el camí fins al refugi. Una merescuda dutxa i un parell de cerveses amb alguna cosa de menjar i mes tard una dormideta, ens porta fins a l’hora de sopar i l’hora dels orujos. A dormir.

Una mica mes cansats que el dia anterior tornem a pujar pel mateix camí en direcció a l’Ibon de Gias, recollim el material que havíem deixat el dia anterior i cap el coll d’Oô, ara toca a la dreta, avui la jornada serà mes llarga ja que haurem de treure la corda mes vegades, la cresta es mes esmolada que l’anterior, hem d’anar una mica mes en compte, passem pel Pic Audoubert, i continuem ascendint, mes tard l’Occ. I l’Or. Del Cap de la Vaca i el sostre de la jornada el Pic del Xel de la Vaca, fins aquí cap problema, es a partir d’aquí on tenim les dificultats del dia, una bretxa abans del Pic Petit del Portillon i un pas aeri abans del Pic de Portillon d’Oô ens duen aquest últim cim, d’aquí al coll de Portillon d’Oô tan sols resta un ràpel am un terreny força descompost i una llarga baixada fins al refugi.

Recollim les coses i baixem a buscar els cotxes que tenim a l’entrada de la Vall, provem si les dutxes del càmping municipal son obertes, però no, així que ens rentem una mica al riu, i ap el poble a menjar al restaurant Aigualluts, un cop plens ens acomiadem, ells aniran a fer mes muntanya i jo a casa, ja m’agradaria quedar-me amb ells però la feina es lo primer.

Tots els caps de setmana haurien de ser així, la muntanya com excusa per gaudir de la mateixa amb uns bons amics.