Olga Mankó guanya la ut coll de nargó

Durant el transcurs del passat cap de setmana (18 i 19 de maig) se celebrà la quarta edició de l’Ultra Trail Coll de Nargó (UTCN), segona cursa de la Copa Catalana FEEC-Lafuma de curses d’ultraresistència.

Coll de Nargó (Alt Urgell), va ser l’epicentre d’un UTCN, organitzat per l’Associació Esportiva Ekke Lleida, marcat per les dures condicions meteorològiques, que van convertir l’ultra en una prova èpica.

L’últim inscrit a la ultra va ser un dels protagonistes principals: la meteorologia. El dia va començar plujós i fred. Tot i així, un total de 76 corredors dels 93 inscrits es van congregar a la plaça de l’Ajuntament de Coll de Nargó. Aprimera hora (6.30 h), sota la pluja i amb tan sols 2 graus de temperatura, es va donar la sortida de l’UTCN.

Els primers quilòmetres van ser els més complicats. La pujada a la Muntanya de Nargó i el temut Pas de Finestres es van fer sota la pluja, la calamarsa i la neu. Tot i això, els corredors seguien avançant “gaudint” del paisatge tenyit de blanc. El fred durant el matí va ser tan intens que va ocasionar fins i tot una forta hipotèrmia en una de les corredores, que va haver de ser traslladada a l’hospital, per sort, sense més conseqüències que l’enorme ensurt.

Des del principi els corredors Sergio Aramendia i Marc Llucià es van destacar de grup, igual que l’Olga Mankó (AE Matxacuca) en categoria femenina, i no van deixar d’ocupar les posicions d’honor fins a la línia de meta. En el pas pel CP3 a Boixols la cursa ja estava totalment disgregada. El degoteig de corredors que baixaven del col de Llívia tractaven com fos de conservar la calor corporal ja que el fred a les cotes altes havia estat intens.

L’organització es va veure obligada a variar el recorregut entre els CP3 i CP4 i, més tard entre el CP7 i CP8, en ambdós casos a causa del gran cabal dels rius que havien de travessar. Ja a la zona de Gavarra (CP5 de la prova), la meteorologia va millorar i la resta de la tarda va respectar als castigats corredors. Tot i així la temperaturacontinuava per sota dels 5 graus positius i alguna petita pedregada s’alternava amb els petits clars del cel. Després del pas per Cortiuda (CP6), s’iniciava la temuda pujada a Aubens. Després de tant fred, les forces començaven a estar justes.

Un cop a Aubens la prova permet la recuperació ja que comença el retorn en descens cap a Coll de Nargó i això va animar els corredors i va fer que no hi hagués ja cap abandonament d’aquí a la meta.

CLASSIFICACIONS

Categoria masculina

1. Sergio Aramendia

2. Marc Llucià

3. German Ganuza

Categoria femenina

1. Olga Mankó (AE Matxacuca)

2. Silvia Luis

3. Sandra Bages (Cordada Ass. Excta.)

Crònica facilitada per Associació Esportiva Ekke

Òscar Carrasco s’imposa a la Tramunrun de 29km i Toti Bes a la de 55km

El passat diumenge es va disputar una nova edició de la mítica Tramunbike i per segon any també es disputava la cursa de muntanya sobre el mateix traçat amb alguna variant per als corredors a peu, i de nom Tramunrun. La Tramunrun aquest any presentava dos recorreguts, el llarg de 55km i 1200m positius aproximadament amb sortida a les Preses i arribada a Salt i el recorregut curt de 29km i 800m positius aproximadament amb sortida a l’Hostal del Fang i arribada Salt. Un recorregut molt atractiu i espectacular, que en aquesta segona edició de Tramunrun comptava amb més trams de corriol i menys pista, sobretot en els darrers kilòmetres. I si el traçat ja era prou dur la pluja va afegir molta més dificultat.

La veritat és que la participació a les dues modalitats de la Tramunrun va ser molt fluixa, cap a una trentena de particapants a la cursa curta i cap uns seixanta participants a la cursa llarga. Potser per un preu d’inscripció abusiu per la cursa de muntanya i pel servei que s’ofereix, avituallament en cursa, menjar a l’arribada i una samarreta de màniga curta a la bossa del corredor. Sense oblidar que l’opció de transport per als corredors era 5€ més.

En l’aspecte esportiu Toti Bes i Òscar Carrasco van ser els clars dominadors de les seves respectives curses, imposant-se clarament sobre el segon classificat. El repte de la cursa llarga corredor versus ciclista es va decantar a favor del guanyador de la Tramunbike, Joan Llordella, que va aprofitar els darrers kilòmetres més rodadors per retallar temps i imposar-se per davant de Toti Bes.

A la cursa llarga van prendre part els Matxacuques Pere Quiñones va acabar a la posició 16 amb 6h01′, Xavi Medina va acabar a la posició 25 amb 6h24′ i Jordi Xaus acabava a la posició 53 amb 8h01′.

RESULTATS TRAMUNRUN

Tramunrun 29k

1.- Òscar Carrasco 2h17’31”                       1.- Marta Morera      3h22’14”

2.- Sergi Bassas  a 11’40”                            2.- Johanna Agudeio   a 16’19”

3.- Lluis Puig       a 13’20”                            3.- Imma Collell          a 22’28”

Tramunrun 55k

1.- Toti Bes        4h41’12”                          1.- Tina Bes              6h05’01”

2.- Jaume Martí a 15’22”                            2.- Mireia Garcia        a 19’34”

3.- Jordi Martin a 21’14”                            3.- Gemma Avellí       a 1h17′

CARA AMON

Dissabte 18 de maig es va disputar una nova edició de la Cara Amon,  cursa vertical que generalment surt de Barruera per enfilar-se a Roies de Cardet, amb un desnivell positiu de 1380. La cursa aquest any va ser Copa d’Espanya de Carreres verticals i Copa del Món de Vertical Kilometer Skyrunning World Series.

Davant la nevada de divendres a dissabte i les condicions metereològiques, l’organització va decidir extremar la seguretat per als corredors realitzant un circuit alternatiu de 4,8 km i 960 metres de desnivell, passant per la collada de Blasco i arribant a la Corona del Pinar, on ja hi havia 25 cm de neu aproximadament.

La cursa va ser Copa d’Espanya de Carreres verticals i Copa del Món de Vertical Kilometer Skyrunning World Series.

RESULTATS:

1.Urban Semmer: 39’26”22”’

2.Agustí Roc Amador:39’34”97”’

3. Marco Fachinelli:39’40”96”

1. Laura Orgué Vila: 47’23”74”’

2. Teresa Hill: 49’59”42”’

3. Alba Xandri Suets:51’51”29”’

En la prova van participar els Matxacuca:

– Francesc Solé Duocastella, 23è de la general, 22è senior. temps: 46:47.31

– Francesc Pont Torné: 46è de la general, 31è senior. temps: 51:47.28

– Eli Bertran Masanés: 13a de la general, 10a senior. temps: 59:10.70 1

Sant Amand dona el tret de sortida a la Copa Catalana 2013

El passat diumenge dia 5 de maig es va donar el tret de sortida a la Copa Catalana 2013 amb la disputa de la cursa de Sant  Amand organitzada pel Club Excursionista Ripoll i els Mossos d’Esquadra de Ripoll. La cursa a més era puntuable pel campionat de curses de muntanya del ripollès. En total 22.7 km de distància amb la pujada i la baixada al cim del Sant Amand de 1832m d’alçada. La participació Matxacuca va ser molt nombrosa i novament van tenir una actuació destacada.
A les 9 del matí es va donar la sortida i ja des del començament el grup de favorits a la victòria es va destacar de la resta de corredors, marxant junts fins al km 5 on Just Sociats va marcar un fort ritme i va marxar de la resta. En el grup marxaven els Matxacuques Òscar Carrasco i  Francesc Solè que coronaven junts el cim en setena i vuitena posició respectivament.
La victòria final va ser per a Just Sociats que establia un nou rècord de la prova amb un temps de 1h56’32”, segona posició per a Josep Viñas i tercera posició per a  Rafael Parés. Francesc Solé finalitzava en 5 posició, Òscar Carrasco a la 11a posició, Francesc Pont   el 55è, Javi Medina el 79è, Miguel Martinez el 88è, David Bayés el 130, Òscar Molins el 132, Enric Torramilans el 155, Dani de Campo el 167, Joan Pi el 176, Xavier Gaitx el 191.
En categoria femenina la cursa va estar dominada per Laia Andreu que es va imposar amb 2h23’46”. La segona posició va ser per a Anna Comet i la tercera posició per a Rosa Valls. Ja en el pas pel cim les corredores ja marxaven en aquestes posicions que es van mantenir fins al final. Gran cursa la que va fer la matxacuca Alba Segura, que coronova el cim en quarta posició molt aprop de la Rosa Valls però en el llarg descens va perdre dues posicions per acabar en una 6a posició final. Paloma Lobera acabava a la 8a posició i comença a agafar la forma després d’haver-se trencat el dit d’un peu el passat més de març. Isabel Bielsa va ser la 19a. Malauradament vam tenir una baixa, la Tània Torné no va poder finalitzar la cursa al doblegar-se el turmell en els primers 5km de cursa i va haver d’abandonar.

TRAIL CAP DE CREUS .- El  cap de setmana passat es va disputar una nova edició del Trail Cap de Creus, dues curses, mitja marató que es va disputar el dissabte i la marató que es va disputar diumenge. El Matxacuca va tenir novament una actuació destacada amb la segona posició en Sub23 i 19 de la general per a una de les darreres incorporació, Josep M Codina. També va prendre part Jordi Gamito que acabava a la 9a posició. La victòria va ser per Xavi Llamas, última cursa abans de marxar cap a la Transvulcània d’aquest pròxim cap de setmana, com en Jordi Gamito que també estarà a la cursa de l’illa de la Palma.
En categoria femenina victòria per a Claudia Baudry.
I diumenge es va disputar la marató amb victòria de Gerard Morales i de Tina Bes.

http://www.trailcapdecreus.com

Mes serveis

A partir d’aquest proper dijous obrirem les portes de l’oficina de l’AE Matxacuca situada al primer pis del Pavelló Poliesportiu de Santa Cristina d’Aro, serà tots el dijous de 21 a 22 hores, així us podrem atendre millor en qualsevol dubte que tingueu o per la compra de la roba del club o pel préstec de material.

Recordeu que tots el dijous de 21 a 22 hores tindrem oberta la oficina per vosaltres.

Ja queden menys!!

Desprès d’una temporada marcada per una lesió i poc temps per dedicar als tresmils, quasi la puc donar per finalitzada, a falta de la sortida d’octubre sempre i que la meteorologia ho permeti.

La passada temporada amb l’ajuda de varis companys com en Jordi Palet, David Bragulat, en Marc Font i l’estimat Esteva Martinez que ens va deixar per culpa d’un desgraciat accident als Alps, vaig poder restar de la llista dels 212+4 extres, 55 cims mes dels 61 als quals vaig pujar, mes dies per fer les activitats i mes companys per dur a termes aquest repte, la cosa ha variat enguany, la lesió del genoll, pocs dies, nomes dos caps de setmana i la feina una mica estressant, ha fet que hagi trepitjat amb la companyia d’en Jordi Palet només 23 cims dels quals puc restar 20 de la llista, 27 em queden per poder finalitzar el repte, aquell que va començar amb; ara faré els 11 principals; ara els de Catalunya i finalment acompanyant a l’Esteva a finalitzar el seu, es quan es va convertir en una veritat, fa 5 temporades.

L’últim cap de setmana de juliol ens acostem a la vall fosca per córrer la Vertical cabanera a Capdella i a la tarda ens enfilem a la via ferrata de Sacs a la Vall de Benasc, l’endemà per la vall de Remuñé pugem al pic Boum, dilluns aprofitant el pont, ja que el dia 1 es festa local a casa nostra, fem una de les jornades del llibre d’en Capdevila concretament la 18, la cresta Veteranos-Bardamina, però sortint del cotxe aparcat al pàrking de la Vall d’Estós, unes quantes hores mes, no contents amb això ens desplacem a Gavarnie on nomes arribar decidim pujar el petit Vignemale aparcant la furgo a la Vall d’Ossue, en 4 hores tornàvem a ser a la presa i a fer la cervesa a Gavarnie a casa de l’Armand i l’Anie, dimecres tornem cap a casa però no sense enfilar-nos a la ferrata de Cumelí.

L’altre sortida ha coincidit amb un altre pont, en aquest cas el de 11 de setembre, arribem a Benasc divendres a la nit, a les 5 de la matinada pujàvem a l’autobús en direcció a la Besurta i amunt, l’objectiu la cresta del Medio, primer l’Esmith Endel, el Maldito, Astorg i Pico del Medio, en Jordi no te prou i visita el Pico Coronas i la Tuca Coronas, l’ultim cop que varem estar aqui ell no els va pujar, baixem rapid que hem d’anar cap a Gavarnie, una birra abans de pujar a l’autobús, un bon plat combinat a l’Araguells i kilometres per davant.

Dormim al coll de Tentes, i com en Guardiola ens llevem ben d’hora, travessem la Bretxa de Roland i comencem a fer un altre jornada interminable de l’amic Capdevila, jornada 5, el Circ de Gavarnie, 10 tresmils per endavant, des de el Casc fins el Dit del Perdut, el paisatge es impressionant i la solitud també, no varem trobar a ningú fins acostar-nos al Perdut, sense gaire temps decidim no pujar al Dit per no quedar-nos sense sopar al refugi de Goriz, el donen a les 7 de la tarda, arribem a les 5:30, el podíem haver fet, ens lamentàvem desprès, fins que al voltant de les 6 va començar a ploure, uff.

Una nit al refugi un xic moguda, a l’habitació també deixen entrar a dormir ossos.

L’endemà toca un altre jornada maratoniana, però ni la meteorologia ni el meu genoll pinten bé, sortim ja amb llum de dia i enfilem la Punta de las Olas, la boira puja molt ràpid, ens acostem al Baudrimont SE entre núvols baixos, pugem i comencem a no veure res, un cop a baix ens mirem i decidim baixar per on em pujat, no ho tenim clar la visió de la ruta a seguires pràcticament nul·la, un altre cop serà, arribem dels primer al refugi i veiem desfilar una munió de gent de tot tipus però principalment gent que s’ha plantejat el Mont Perdut com primer tresmil i així baixen, assegut a l’entrada del refugi veig passar per davant meu un Pollastre, el vaig reconèixer per l’armilla negra que varem regalar aquest any al Terra d’Indiketes, vaig pensar per un moment que era una visió provocada per les dues cerveses que m’havia pres, però no era un pollastre el qual va baixar directe cap a la pradera d’Ordesa, el sopar el varem compartir amb dos senyors de uns 70 anys que feien el GR11, el que no sabia es que dormirien també al meu costat, quina nit, aquella habitació semblava una gàbia d’ossos i jo al mig, en Jordi es va quedar petit al costat d’aquells dos senyors.

L’endemà tocava tornar, un passeig fins la furgo tornant a travessar la bretxa de Roland i un munt d’hores de carretera fins a casa.

Cabrerés 2012

El 26 i 27 de Maig es va celebrar la 20a edició de la mitica marxa de btt Cabrerès 2012, en la qual vam estar presents quatre socis del club, Carlos Trigueros, Carlos Sabater, Manuel Jimenez i Jose Antonio Rodriguez, i se’ns van unir alguns amics mas.La ruta es dividia en dues parts la curta de 44 km i la llarga de 68 km, les dues diferent duresa però igual d’espectaculars i amb unes vistes del Collsacabra impressionants.

Olga Mankó es proclama Campiona de Catalunya d’Ultraresistència

La corredora del Matxacuca, Olga Mankó, es va proclamar aquest cap de setmana passat Campiona de Catalunya de Curses d’Ultraresistència que es va disputar a Sant Joan de les Abadeses amb la III UT Emmona.  La cursa constava de 106 km i 8300 metres positius que transcorrien per tota la comarca del Ripollés pujant a cims emblemàtics com Bastiments, Pic de l’Infern, Puigmal i Taga. Un recorregut d’una gran bellesa i una duresa extrema.

L’Olga, que ja va guanyar l’edició del 2011 i coneixedora del recorregut va plantejar la cursa bastant conservadora i fins al km 44, Santuari de Núria, anava en quarta posició i cap a la 80a de la general. Però va arribar a la segona meitat de cursa amb força a les cames i en el llarg descens del Puimal a Planoles va començar a guanyar temps i va arribar a Ribes de Freses, km 84 aproximadament, en primera posició, lloc que ja no va abandonar fins a la línea de meta amb un temps final 18h53′, el millor 8è temps de la general absoluta homes-dones,  i per davant de les corredores de l’equip LAFUMA Corinne Favre i Teresa Nimes que van arribar juntes a més de dues hores de la guanyadora, amb temps final de 20h58’31”.

En categoria masculina, la cursa va ser molt disputada fins al final i després de 106 km les diferències van ser mínimes. La victòria va ser per a Arna Julià, que es va veure beneficiat per l’abandonament en el tram de Planoles a Campelles del llavors primer classificat, Jordi Martín. Però Arnau Julià no marxava sol, anava en companyia de dos corredors més però un gran ascens al Taga i una bona baixada final li va servir per arribar primer a la línea de menta amb un temps de 15h57’47”. A només 10 minuts va entrar el segon classificat, Jaume Folguera amb un temps de 16h07’59”. I va completar el podi Juan José Oliva amb 16h18’49” .

Representació del Matxacuca a l’Haria Extrem

Segona prova de la Copa d’Espanya que es disputava a Lanzarote, amb l’Haría Extreme de 32km i 1500m positius, on a part de reunir al millor del panorama nacional, també tenia representació Matxacuca amb el Roberto Sancho que es va desplaçar fins a les Canàries.
La cursa va ser un duel entre l’actual Campió del Món, Luis Alberto Hernando, i Tòfol Castanyer que es va decantar a favor de Luis A. per només 8 segons. Luis Alberto va finalitzar amb 2h34’28”. La tercera posició va ser per a l’actual Campió d’Espanya Ivan Ortiz.
Però s’ha de destacar la gran cursa que va fer en Roberto Sancho que va finalitzar a la novena posició i segon català, amb un temps de 2h50’24”. També actuació destacada de Dani Tristany que va acabar a la
7a posició final.

Hivern glaçat

Ha estat un hivern fred, però no gaire abundós en precipitacions, s’han format infinitat de cascades i corredors de glaç on feia anys que no es feien, barrancs, rierols, la descoberta ha estat molt agradable.
Pels vols del Nadal fem les nostres primeres preses de contacte amb el gèlid mitjà, com sempre comencem per Ull de Ter, varis puja i baixa de un dia per poder esmolar i posar apunt els piolets i els grampons, “l’estreta”, “el díedre” “l’amagada”, “la central de la fajol gran”, “la occidental”, fer un parell per matí ens posa les piles per pujar un esglaó mes. La següent sortida com no, es al Pedraforca, el “torrent del miner”, “il·lusions” i “la columna” ens tornen a engrescar al trio habitual, una piulada a infohielo ens dona l’alarma que la cascada de la Sarra està en condicions, puja i baixa de dos dies amb pernocta al refugi de Pineta, el “barranc de Salcorç” es el primer objectiu, desistim de fer la Sarra per la quantitat de cordades penjades i fent cua, optem per “el sueño del irlandes”, amb premi, un free-estanding final de uns 15 metres ens fa suar, no es forma habitualment.

La traca final ha estat la ja continuada estada hivernal a Gavarnie, hem de donar les gracies a la família que se’n ocupa dels apartaments Ehts Cabanets, la Martine, l’Anie i l’Armand pel bon tracte rebut durant aquets 4 anys que portem visitant la zona i com no al Daniel Lanne, per suportar les nostres conyes durant el dia d’escalada que varem compartir amb ell.

El primer dia visita al circ, diumenge, la majoria de les vies de denominació assequible estan pillades, mitja volta i a fer un tomb per Troumouse, patejada fins a Maillet, cau la “del pi”, dilluns, tornem al circ, ara estem sols, l’objectiu “l’Eau, l’eau de l’eau là”, una goulote que poques vegades es forma, aquest any tothom para per allí, desprès de 12 hores d’activitat tornem al cau, dimarts, descans total, dimecres, anem a fer esqui de muntanya amb l’Anie i una amiga, sortim de Barreges cap a la zona del Tourmalet, un bon paquetò de neu, dijous, tornem a Troumouse aquest cop ens quedem al costat del cotxe i fem “Phantom Paradise”, divendres, dia clau de l’estada, escalem amb en Daniel Lanne al circ, una combinació de vies, primer tram de “Fluid Glacial”, el segon es diu “Acua s’ha Sert” i el tercer no esta ressenyat queda a l’esquerra i surt a la campa del primer mur, una experiència magnifica, dissabte tornada cap a casa amb un mal regust de boca, tot i que la setmana ens ha anat de conya, la mort dissabte de Pau Escalé al circ on feia poques hores havíem estat escalant nosaltres ens deixa tristos per la pèrdua de un gran escalador i millor persona.

S’acosta el IV Terra d’Indiketes

La màquina ja funciona i comencen els preparatius pel proper Terra d’Indiketes. Enguany, la nostra festa de l’esport arriba a la quarta edició i serà els dies 25 i 26 d’Agost. Dissabte, com ja és habitual, la cursa de muntanya de Sa Guilla donarà sortida a l’esdeveniment esportiu més gran de Santa Cristina d’Aro. Al mateix temps, Es Lluert, un open d’escalada en bloc, dibuixarà les línies més dures de les nostres instal·lacions dins el pavelló poliesportiu. I l’endemà diumenge, la gran celebració: Es Pollastre fa 10 ANYS i ho volem gaudir amb tots vosaltres. Us esperen un munt de sorpreses, des de un circuit molt treballat (mentalitzeu-vos que patireu!), fins a una bossa farcida de regals. Recordeu que tornem a incloure l’Indiketa de Ferro que serà aquell que faci el millor temps sumat del Sa Guilla i d’Es Pollastre.
No ho dubteu més i apunteu-vos-hi! El proper 1 de Juliol obrim les inscripcions i només tenim samarretes i regals pels 300 primers inscrits de Sa Guilla, els primers 50 d’Es Lluert i els primers 600 d’Es Pollastre. Les inscripcions es faran exclusivament via on-line, a través d’aquesta mateixa pàgina web.